Aqueta es la gent i les colles de La Sagrera

La gent de la Sagrera

Passegada per el Barri de La Sagrera

Paseig per el Barri de La Sagrera

Tranports

Transports desde La Sagrera

Metro: Estació La Sagrera 

Renfe: Estació Barcelona Sagrera Meridiana  

Autobusos: 62, H8 i altres.

Taxis.

Historia de la Plaça d'Elx

La que durant molts anys va ser la Plaça de l'Església, que més tard va rebre el nom oficial de Plaça dels Jardins d'Elx, i que per a molts veïns de la zona encara és "la placeta", ha sofert vàries modificacions al llarg de la seva història.

Aquesta plaça és i ha estat un centre neuràlgic de la vida al carrer al barri. L'accés al metro, la ubicació de l'església i del Casal Parroquial (hi ha gent que encara li diu la "plaça de la missa"!), així com el fet de ser durant molts anys l'únic espai verd urbanitzat del barri, l'han convertit en lloc de pas i de trobada, i una referència obligada per a identificar la Sagrera. En el decurs dels anys, ha estat camp de futbol, escenari d'esdeveniments festius en celebracions populars com ara la Festa Major, testimoni de tancades de treballadors i d'immigrants a l'església, de l'intent fallit de constitució de l'Assemblea de Catalunya, pati de jocs de les escoles del voltant, punt de concentració de protestes i reivindicacions ciutadanes, etc.

L'estació de la Sagrera

De la Sagrera al cor d'Europa

L'estació de la Sagrera és un element fonamental per equilibrar la xarxa ferroviària de Barcelona i, de retruc, la de tot el país. Els plans ferroviaris dels anys seixanta, van concebre un sistema de dues estacions en cada extrem de Barcelona. L'estació de Sants fou inaugurada en 1979, però la Sagrera va quedar pendent. Amb la planificació de finals dels anys 80 per l'ample de via europeu, la línia d'alta velocitat de Barcelona a França va quedar definitivament associada a la de l'estació de la Sagrera. El 15 de desembre de 2013 s'inauguraven els serveis directes a París i Lyon des de Barcelona i Madrid passant per l'estació que s'està construint a la Sagrera, essent el primer pas per integrar la xarxa d'alta velocitat espanyola amb la de la resta d'Europa. Una estació d'estacions Projectada per a un trànsit de viatgers superior als 100 milions d'intercanvis anuals, l'estació de la Sagrera serà un intercanviador modal complet d'Alta Velocitat, Rodalies, Metro, autobús urbà, interurbà, taxi i vehicle privat. Estarà connectada directament amb el sistema viari arterial de l'àrea metropolitana mitjançant dues vies soterrades, una per cada sentit de circulació. La urbanització de nous carrers, també permetrà augmentar la connexió entre els barris, amb el centre de la ciutat i amb les zones pròximes com el Districte 22@ i el Fòrum. L'estació de viatgers es complementarà amb edificis amb activitat econòmica diversa (oficines, comerços i hotels). Aquest conjunt arquitectònic actuarà de façana de l'estació i la convertirà en un important centre de treball i d'oci. L'estació de la Sagrera concentrarà el màxim de serveis en vertical, en una construcció compacta que atén a millorar l'eficàcia en el moviment de les persones. Tindrà dos accessos units per un gran pati de connexions. L'entrada des del barri de la Sagrera serà l'accés principal als dos nivells superiors, els corresponents a l'alta velocitat i l'estació d'autobusos interurbans. Des del barri de Sant Martí s'accedirà als nivells inferiors, els destinats a les Rodalies, el Metro i els aparcaments. Una arquitectura integrada en la ciutat L'estació és la punta de l'iceberg de l'actuació de Sant Andreu - la Sagrera. El sistema d'infraestructures, majoritàriament ferroviàries, quedarà cobert per un parc de 40 hectàrees des del Nus de la Trinitat fins al pont d'Espronceda. La integració urbana es completa perquè l'estació és també el lloc de connexió entre la ciutat i la infraestructura i el punt de comunicació entre dos barris històricament separats pel ferrocarril. El disseny de l'estació també inclou paràmetres sostenibles, com els panells fotovoltaics, la utilització de l'aigua freàtica per a les cisternes dels vàters i l'extinció d'incendis i calefacció i sistema de refrigeració centrals. Un centre d'activitat La ubicació privilegiada de la que serà l'estació central de Barcelona, concentrarà edificis destinats a oficines, comerços i hotels que seran el referent arquitectònic de l'estació i la convertiran en un centre d'activitat econòmica associada a l'estació molt significatiu. El Pla General Metropolità (PGM), en l'última modificació aprovada definitivament el 19 de maig de 2004, delimita l'àmbit urbanístic de l'estació de la Sagrera i li dóna una edificabilitat associada de 180.000 m², repartits en 150.000 m² per a oficines i comerços i 30.000 m² per a hotels.

La Sagrera

La Sagrera es uno de los siete barrios que integran el Distrito de Sant Andreu de Barcelona. Tiene una superficie de 0,97 km² y una población de 28.911 habitantes (2013).^{1 2}

El barrio de La Sagrera está integrado administrativamente en el Distrito IX de la ciudad de Barcelona, denominado oficialmente Sant Andreu, aunque nunca perteneció al antiguo municipio de San Andrés de Palomar, sino al de San Martín de Provensals; sin embargo la realidad político-administrativa y urbanística ha hecho que La Sagrera mantenga más relaciones con Sant Andreu que con el resto de barrios de San Martín de Provensals.

El origen de este nombre se remonta al siglo XI, cuando los campesinos de Cataluña viven bajo las amenazas y las agresiones de los nobles. El Abad Oliva, viendo la necesidad de protegerlos, pacta con los nobles la creación de les sagreres, un espacio de 30 pasos alrededor de las iglesias en que personas y bienes estarían a resguardo de cualquier agresión. En estos espacios los campesinos construían unos pequeños edificios llamados sagrers, que se utilizaban para guardar las cosechas del párroco y la gente del contorno. De esta manera nace el barrio de La Sagrera, como la zona protegida del pueblo de San Martín de Provensals.

El barri de la Sagrera guanya espai públic

Barcelona. (Redacció).- Els veïns del barri de la Sagrera han guanyat espai públic de qualitat després de la reurbanització de la plaça de l’Assemblea de Catalunya. El principal objectiu d’aquesta actuació ha estat el de convertir aquest àmbit en un espai públic de pas i estada atractiu per als veïns. Les actuacions han inclòs la substitució de la pavimentació existent, la millora de l’enllumenat públic, l’adaptació de la xarxa de sanejament existent, la instal·lació de nou mobiliari urbà i l’adequació de la vegetació existent.

En concret, s’ha substituït gran part de la pavimentació existent, tot garantint l’accessibilitat de la plaça. En algunes zones, s’ha reparat el paviment existent. S’han definit les zones d’estada amb paviment de llosa de marbre blanca, a mode de catifa. La part de la plaça que era de sauló s’ha mantingut amb el mateix aspecte i s’ha col·locat paviment de cautxú a la zona de jocs infantil. L’aglomerat asfàltic de color vermell ha esdevingut el paviment bàsic de tota l’ordenació.

“Les nostres arrels” una escultura simbòlica triada mitjançant procés participatiu

La plaça Assemblea de Catalunya llueix l’esmentada escultura simbòlica relacionada amb el nom de la plaça, anomenada “Les nostres arrels”, dissenyada per tres alumnes de quart de Disseny d’Interiors de l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja. Les alumnes són Aina Mitjans, Cristina Nacher i Eva Oliveras. Aquest element escultòric se centra en el fet que l’Assemblea de Catalunya no hauria estat possible sense la unió del poble català, unió arrelada simbòlicament en unes peces de formigó.